divendres, 19 de gener de 2018

Relats conjunts


Avui ha estat el dia més feliç de la meva vida, al matí ha vingut l'Étienne, el padrí de la boda, amb el seu posat elegant. Estava guapíssim i m'ha llegit un vers preciós, delicat i tendre com només ell sap fer. M'ha enamorat.

Després amb les dames d'honor hem anat amb el Bentley fins a l'església de Santa Caterina a Honfleur. Sempre m'ha agradat aquesta església, és tant diferent... per això la vaig triar per casar-m'hi.

Quan hi hem arribat, el cotxe s'ha aturat davant de la porta. He baixat per la banda del campanar on m'esperava el pare. L'he agafat de bracet i m'ha fet un petó. Hem creuat el portal i l'església estava plena. Hi era tothom, família, amics i al fons, esperant-me, l'Armand.

La cerimònia ha estat formal però bonica, amb un sermó molt apropiat.

Després el convit, tothom ha menjat i begut a cor que vols i l'orquestra ho fa fet perfecte. Hem obert el ball amb el vals. La mare no ha parat de plorar.

Ara som a casa, l'Armand és al sofà adormit. D'aquí a una estona serà mort.

Avui ha estat el dia més feliç de la meva vida, ja us ho he dit. M'he enamorat de l'Étienne i l'Armand fa nosa.

Una altra aportació als Relats Conjunts